dimarts, 29 de novembre del 2011

PER QUÈ PATIR CORRENT ET FA FELIÇ?

Avui és d'aquells dies en que un es lleva i pensa..s'ha d'aprofitar i anar a córrer! Una temperatura ideal,disposar (malauradament) de temps lliure per córrer al matí i el millor..saber que vas a patir.
Es curiosa la sensació quan un vol córrer curses de muntanya o simplement entrenar per gust, qja que saps que vas a patir..la sensació de posar el teu cos i les teves cames en cada pujada, en cada rampa més al límit, i veure que en cada entrenament ho superes, aquesta és la sensació que em fa posar unes bambes, el gps i a tirar amunt!

No oblidar que en aquests moments de patiment, i a la vegada de superació personal es crea un diàleg amb un mateix i busques en el teu subconscient pensaments per no parar-te, no rendir-te i assolir l'objectiu que t'havies plantejat a priori. En aquests moments només existeix la carretera o camí, tu i la teva ment pensant on m'he ficat!però també és veritat que en aquests moments no existeixen problemes de cap tipus (la feina, la no-feina,les discussions familoiars, amics...)tot allò que et preocupa queda aparcat durant les hores d'entrenament..Cap runner podria pagar una terapia així, oi?

En fi..avui el repte era Ermita de Sant Mateu ja que em servirà d'entrenament per fer la cursa virtual de Vilassar-la Mutua de Cabrils.

Avui feia un solet brutal, una temperatura ideal..eblablabla..i hi ha un moment a la pujada de la cadira del bisbe duríssima..però la fem ense problemes..perquè? perquè passada la cadira del bisbe, i abans d'agafar de nou la pista forestal, hi ha una pujada duríssima que a mi em fa doblegar del cansament..però no em paro!!busco la motivació amb la música i deixo anar un crit de ràbia que em duu a la final de la pendent..ho he fet i no he parat!

Ja hem arribat a la pista..ara ja tot és més suau,arribo a la font de sant mateu però no és l'objectiu, l'objectiu és l'ermita i l'aconsegueixo no sense patiment. Els darrers 2 km són suaus i són una passejada i una satisfacció de gaudir d'un paissatge espectacular!

En aquests moments no hi ha patiment, només satisfacció i pensar..quin és el nou repte?? no dubto que en sortirà algún!

No us ho creieu? ja us ho explicaréee

dilluns, 28 de novembre del 2011

JEAN BOIN 2011


Ahir vaig participar per primera vegada en la mítica Jean Boin.

Fa temps hem vaig plantejar fer les curses més populars de 10km barcelonines i després d'ahir, tan solshem queda la dels Bombers.

Després d'entrenar d'aquella manera i d'anar amb un refredat important que no em deixa expectorar del tot bé, iniciava el repte de baixar de 45min.. Ja us dic que no va poder ser...però vaig quedar molt a prop!

A les 8.15h arribava a la sortida i iniciava un esclafament no massa rigurós, la veritat..Estava ple i el muntatge era quasi millor que el de la Mercè, i la sortida val a dir-ho també.

Va ser d'allò més puntual i tot i haver 12000 participants, he patit molt més en d'altres curses.

el que si que s'ha de dir és que el nivell va pujant ja que en cada cursa l'aclarida de gent triga cada cop més a produir-se, la gent va a competir si o si, i mola!

Els primers Km tot i anar fred, em notava bé, tossint i tal però bé. els 5 primers km em veia capaç i duia temps per baixar de 45min però també sabia que els darrers km serien més durs.

El paissatge i el recorregut simplement ESPECTACULAR,correr per Arc de Triomf,pel passeig Colon i enfilar Peralrl des de baix és guapíssim..Ara això si, puto paralel..no s'acabava mai..

En el Km 9 un flato derivat del mal avituallament que vaig fer em va fer qusi parar..corria però molt a poc a poc.

finalemnt i després de controlar respiració, vaig intentar apretar les dents fins al final i baixar dels 45min però al final van ser 45min 03seg..

Hem d'entrenar més!això si..Cada cop recupero millor!Algo bo ha de tenir..falta velocitat però tinc molta mes resistència..això només té un nom: l'Edat!!

Habbemus bloggherum

Doncs si..
Finalment ja m'he decidit a endinsar-me en el món del blog.
Era un camí que tard o d'hora havia de fer i ara només queda habituar-me a les edicions, i com no, als que hem coneixeu bé, fer un disseny de collons!

Encara no tinc clar com enfocaré el blog, però si que aniré explicant una de les aficions que tinc, les curses.

Intentaré plasmar com un mateix es pot sentir corredor essent un simple aficionat!

Així que ja hem podeu començar a seguir..i opineu i critiqueu..ja sabeu, sempre és bo que es parli, bé o malament però que s'en parli...