Avui és d'aquells dies en que un es lleva i pensa..s'ha d'aprofitar i anar a córrer! Una temperatura ideal,disposar (malauradament) de temps lliure per córrer al matí i el millor..saber que vas a patir.Es curiosa la sensació quan un vol córrer curses de muntanya o simplement entrenar per gust, qja que saps que vas a patir..la sensació de posar el teu cos i les teves cames en cada pujada, en cada rampa més al límit, i veure que en cada entrenament ho superes, aquesta és la sensació que em fa posar unes bambes, el gps i a tirar amunt!
No oblidar que en aquests moments de patiment, i a la vegada de superació personal es crea un diàleg amb un mateix i busques en el teu subconscient pensaments per no parar-te, no rendir-te i assolir l'objectiu que t'havies plantejat a priori. En aquests moments només existeix la carretera o camí, tu i la teva ment pensant on m'he ficat!però també és veritat que en aquests moments no existeixen problemes de cap tipus (la feina, la no-feina,les discussions familoiars, amics...)tot allò que et preocupa queda aparcat durant les hores d'entrenament..Cap runner podria pagar una terapia així, oi?
En fi..avui el repte era Ermita de Sant Mateu ja que em servirà d'entrenament per fer la cursa virtual de Vilassar-la Mutua de Cabrils.
Avui feia un solet brutal, una temperatura ideal..eblablabla..i hi ha un moment a la pujada de la cadira del bisbe duríssima..però la fem ense problemes..perquè? perquè passada la cadira del bisbe, i abans d'agafar de nou la pista forestal, hi ha una pujada duríssima que a mi em fa doblegar del cansament..però no em paro!!busco la motivació amb la música i deixo anar un crit de ràbia que em duu a la final de la pendent..ho he fet i no he parat!
Ja hem arribat a la pista..ara ja tot és més suau,arribo a la font de sant mateu però no és l'objectiu, l'objectiu és l'ermita i l'aconsegueixo no sense patiment. Els darrers 2 km són suaus i són una passejada i una satisfacció de gaudir d'un paissatge espectacular!
En aquests moments no hi ha patiment, només satisfacció i pensar..quin és el nou repte?? no dubto que en sortirà algún!
No us ho creieu? ja us ho explicaréee
2 comentaris:
Grande Jaume, proper pas escriure un llibre! Una abraçada.
Jaume Riera, ets a tot arreu! Bona foto i interessant reflexió sobre les lluites internes, que bé que puguis sentir-te així. Jo acostumo a dir que l’esforç sempre val la pena i quan em poso a correr lluito molt contra els meus pensaments, quan el cap em diu “no pots més, para’t”… he de trobar encara aquest punt de satisfacció, el meu grau d’autoexigència és molt gran i he d’apendre molt encara, de mi mateixa, està clar, però també de l’experiència dels altres, així que molt bé, t’agraeixo que escriguis sobre el tema. A continuar!
Publica un comentari a l'entrada