LES CAMES DEMANEN DESCANS A MOLLET

 

Tot estava preparat a Mollet per ser un gran dia..i ho va ser però no tan bo com m'esperava.

Després d'una preparació bastant bona tenint en compte que entreno pel meu compte,arribava amb molesties al mític bíceps femoral (li debem al Barça aquestes lliçons d'anatomia) i després d'un bon escalfament  a la pista d'atlestisme tot sembla estar al seu lloc.

Felicitar als organitzadors ja que tot i les 1100 persones inscrites, en tot moment va funcionar tot molt bé i no hi havien les mitiques aglomeracions pels dorsals,guardarrobes..

Tot estava llest per la sortida; havia vist el circuit a traves de la web de la cursa i sabia que al principi podia apretar..

 

tot i el fred així ho vaig fer i vaig arribar a fer el 2on km a 3'47", una passada per mi..tot semblava que aniria bé fins que cap al km 4 noto que les cames i en especial el bíceps de la dreta la tinc com una pedra..Ara ja se que se sent quan un s'està a punt de trencar..i vaig arrossegar això fins el km 10..En els transcurs dels km intentava fer estirades i canvis de ritme però tot i que em trobava bé, les cames no em deixaven i cada cop m'exigiuen recuperar si els exigia una estirada..

En els darrers 2km vaig patir ja que quan em creia que ja ho teniem fet i que havien acabat les pujades, en va apreixer una de forta que em va matar..no volia mirar el crono per no obsesionar-me amb el temps i no ho vaig mirar fins arribar a la pista d'atletisme, on vaig veure que no faria millor marca però que si faria un bon temps tenint en compte el circuit.Dic això ara..però la Laia (parella i sufridora)sap que vaig acabar amb un amala ostia i amb les cames qu no les podia doblegar a penes..

 

S'han guanyat un massatge i que les mimi més perquè a la que faci una cursa plana crec que arribarà la meva marca, això o una rotura de collons!!

Ara toca nous reptes...Mitja marató de Barcelona..m'ilusiona..espero que em seguiu, animeu i si esteu per Barcelona em dediqueu un crit d'ànim.

Fins la propera malalts del running!

AMICS+SORTIDETES=PLAER..

Lllevarte un dissabte al matí, l'endemà de reis i amb un índex de saturació alimenticia no pot ser bo..però si et diuen que vas a córrer després del que he dit, un pot pensar que està boig o no sap el que es fa amb lo bé que s'està al sofà..
Doncs bé dissabte al matí dos bojos com en Jordi i un servidor vam enfilar Premià  i vam coronar l'ermita de Sant Mateu.

El dia acompanyava, la temperatura, el solet..i la companyia! Combinar ambdós aficions com és xerrar amb els amics mentre corres no té preu..i si a sobre el paissatge acompanya ja ni us dic..
En fi, és una de les part "xules" de córre, no sempre és entrenar amb fred,fer series,sacrificar-se..també es pot gaudir (tot i que en Jordi no opinarà el mateix jeje). L'ascencs va ser en una hora si no recordo malament i el descens a toc de pito i muntanya a través va ser molt més ràpid, després de les festes ara si toca entrenar de nou, cremar..i perquè no provar una mitja marató!!
De moment la cursa de Mollet el 22 de gener dirà com estem de forma..Algú s'hi apunta?(Pipa que m'en dius)

REPTE ACONSEGUIT: PRIMERA SANT SILVESTRE AL SARRÓ

Aquest any m'havia plantejat el repte de fer la meva primera Sant Silvestre i havia de ser el dia 31 si o si..
La cursa dels Nassos tenia les inscripcions tancades (una tònica habitual ja que sempre arribo tard..)Però vaig trobar la cursa de Santa Coloma de Gramenet; era el dia 31, a prop de casa i era una cursa nova, per tant el nivell sol ser més baix..només hi havia l'inconvenient que començava a les 9 del matí.
El dissabte a les 7 del matí tocava diana..el fred era apoteosic..és de les curses en les que he pensat; realment val la pena llevar-se i passar fred? vam anar a Santaco amb la Laia d'acompanyant intrèpida i sufridora..lo se té mèrit..

Però en fi..allà estavem a la sortida, amb un fred important però amb la satisfacció de complir un repte més, fer una Sant Silvestre.El circuit em va encantar!!Van ser 5km de pla i baixada constant vorejant el riu Besos fins que va tocar iniciar l'ascens fins el punt d'arribada. Aquí em vaig trobar bé gràcies als entrenaments ascendint a la Mútua de Cabrils i vaig anar avançant gent..
Per primera vegada sentia que les cames tiraven i que era capaç d'apretar i marcar diferències amb els que m'envoltaven.
Finalment el temps va ser de 44min 02seg, u  tiempazo per mi degut al desnivell que hi havia..Vaig acabar entre els 50 primers!!

Ni us imagineu com va sentar la botifarra després..una dutxeta i cap a casa!!
La veritat és que aquesta cursa ha de tenir èxit ja que té alicients com baixades ràpides, pujades exigents i zones planes..no és per fer marca però si per gaudir-la.
Jo ho vaig fer!

Ens veiem a la següent cursa..Mollet del Vallès dia 22 de gener.