Tot estava preparat a Mollet per ser un gran dia..i ho va ser però no tan bo com m'esperava.
Després d'una preparació bastant bona tenint en compte que entreno pel meu compte,arribava amb molesties al mític bíceps femoral (li debem al Barça aquestes lliçons d'anatomia) i després d'un bon escalfament a la pista d'atlestisme tot sembla estar al seu lloc.
Felicitar als organitzadors ja que tot i les 1100 persones inscrites, en tot moment va funcionar tot molt bé i no hi havien les mitiques aglomeracions pels dorsals,guardarrobes.. 
Tot estava llest per la sortida; havia vist el circuit a traves de la web de la cursa i sabia que al principi podia apretar..
tot i el fred així ho vaig fer i vaig arribar a fer el 2on km a 3'47", una passada per mi..tot semblava que aniria bé fins que cap al km 4 noto que les cames i en especial el bíceps de la dreta la tinc com una pedra..Ara ja se que se sent quan un s'està a punt de trencar..i vaig arrossegar això fins el km 10..En els transcurs dels km intentava fer estirades i canvis de ritme però tot i que em trobava bé, les cames no em deixaven i cada cop m'exigiuen recuperar si els exigia una estirada..
En els darrers 2km vaig patir ja que quan em creia que ja ho teniem fet i que havien acabat les pujades, en va apreixer una de forta que em va matar..no volia mirar el crono per no obsesionar-me amb el temps i no ho vaig mirar fins arribar a la pista d'atletisme, on vaig veure que no faria millor marca però que si faria un bon temps tenint en compte el circuit.Dic això ara..però la Laia (parella i sufridora)sap que vaig acabar amb un amala ostia i amb les cames qu no les podia doblegar a penes..
S'han guanyat un massatge i que les mimi més perquè a la que faci una cursa plana crec que arribarà la meva marca, això o una rotura de collons!!
Ara toca nous reptes...Mitja marató de Barcelona..m'ilusiona..espero que em seguiu, animeu i si esteu per Barcelona em dediqueu un crit d'ànim.
Fins la propera malalts del running!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada