Prèvia al 70.3 de Calella

En aquest blog sempre hi penjo les cròniques de les curses..però aquesta triatló es mereix una atenció i tracte especial..
A poc més de 24h de la meva primera triatló en distància 70.3, half o com li vulgueu dir..les sensacions són prou bones per fer un paper digne..
Des del mes de gener m'he estat preparant específicament per la distància més exigent que he fet fins ara..

No és fàcil treballar, congeniar vida amb parella i amics i preparar una prova així..si més no per algú com jo que fins fa 3 anys només havia fet curses de 10km i poc més..

El camí no és senzill, et lesiones, el cos se t'ha d'acostumar a 3 esports diferents, notes que no millores com voldrríes, et lesiones..(ja ho havia dit oi..?)

Però un bon dia tot s'alinea i no saps pq però comences a nedar millor, a cansar-te menys amb bici i corres molt més àgil. Res ve per si sol..i aleshores mires enrera i veus el que has "sacrificat" (eufemisme pq m'encanta) d'hores de lleure, de son, de patiment per seguir els companys, de dies que no ve tan de gust però saps que aquell entreno serà el bo,de no poder entrenar per lesió, de deixar de fer coses o modificar plans amb amics i sobretot parella i família pel que en definitiva m'apassiona.

Ara em trobo en aquest moment, el camí no ha estat fàcil (tampoc ha estat tan complicat eh) però el més important és que no l'he fet sol..

El diumenge passi el que passi a la 70.3 és l'inici del que en el seu dia aspirava ser, podré dir que sóc nua mica més triatleta, del "montón" però triatleta al cap i a la fi.

Aquesta comprensió i dedicació quasi en exclusiva del meu temps lliure al triatló no s'entendria sense el meu alter ego.. La "Sue".. la dona que més i millor coneix el dia a dia i les neures d'algú que se li ha fotut entre cella i cella això del triatló i que m'ha entès (amb els nostrres més i menys com tothom), m'ha recolzat i el més important i necessari per mi..s'ha involucrat en tot allò que podia per ajudar-me.

Gràcies Laia (Sue),per això i molt més,t'estimo!

Així doncs que em toca gaudir, passar-m'ho bé i fer-ho el millor possible.

I si us pregunteu pq ho faig abans aquesta reflexió és senzill; una perquè em ve de gust i l'altre pq és una teràpia antiestress..:-)

Ara toca els agraïments de tots els que amb més o menys grau m'han ajudat en això del triatló;

Arnau:l'inici de tot..de viatges i viatges a Cabrera i jo sempre arribant tard..S'et troba a faltar
Aleix: pq tot i no ser al mateix club si que vam compartir carril i a més de carril hem fet una amistat/pique que perdura
Albert: pq em treu de polleguera el "puto" jobs..però alhora m'ha fet millorar
Ferran: pq com a company de carril és un crack i pq intentar que no m'agafi a la piscina em fa anar més i més ràpid..
Laia C: pq ha fet la meva vida més lleugera i menys pesada
Ricard Perez: el míster! el que et fa sentir especial i ha fet que evolucioni com ho he fet..i sobretot pq sempre sap llegir com et sents!
Roger Rabassa: pq m'està convertint en algú que ja flota dins l'aigua..