dilluns, 17 de febrer del 2014

Mitja Marató Vies Verdes

Primer dels testos importants pensant en el #reptehalchallenge del mes de maig per aconseguir fons pel projecte STOP-FA que preten investigar l'Ataxia, malaltia que pateix el meu cunyat Isaac.

Aquí us deixo la pàgina que he fet per recaptar fons..si pots ajudar ni que sigui 5€..benvinguts seran!

http://www.mgda.es/q=dHlwZT1yJmlkbT0xJmNvZGk9MzE1MQ==

Dit això aquí va la crònica..

Matí ideal per córrer..ens llevem d'hora amb la Laia ( acompanyant incunmensurable...) i ens plantem a Llagostera amb mitja horeta per escalfar..desconeixia el carril de vies verdes i pinta molt xulo d'entrada..

                   

Són les 9 del matí i hi ha el tret de sortida!GOOOOOOOOO que ens esperen 21 km fins arribar a Sant Feli de Guíxols..


La sortida és al meu estil..diesel!em marco un ritme i veig que estic en 4.20 el km aproximadament..ràpid per una mitja..total és la 3era que faig..penso que reventaré en algun moment però decideixo provar, qui em diria que reventaria per unaaltra banda...

Vaig amb un grupet que tots són de diversos clubs i vaig còmode..porto 2 gels i començo a planejar quan m'els pendré per no defallir i ser constant fins el final, però km 8 i ostia!! noto ua petita molèstia a la costura del mitjó..i penso que no serà res, sóc un il·lús.

Van passant km i després de gestionar crec que força bé els gels als km 7 i 14 aproximadament..les molèsties al peu de les costures ara les tinc als 2 peus i van en augment..però em mantinc en els temps..la cosa va bé..o això vull pensar!

Arc de darrers 5km!jo penso ja que tot serà baixada..però aquí les forces flaquegen i les molèsties al peu són de dolor i s'extenen a la planta del peu..els mitjons o/i les bambes m'estan jugant una mala passada tot i no estrenar cap de les 2 coses!

els ritmes van pujant i passo a 4.40min el km i empitjorant..he de tirar de coco si o si ja que porto un ritme de récord en la meva tercera mitja i no puc permetre'm parar..

Ja som a sant Feliu!darrers 2km però ara ja s'em fa difícil córrer i penso en el moment de veure'm les plantes serà dramàtic..vaig a 5min 15seg llargs i no puc..decideixo caminar un moment per veure si minva dolor i com que és el mateix segueixo trotant, queda poc ja però cada passa és un suplici i busco la manera de recolzar el peu per no notar tan dolor..però no el trobo..

En aquest moment passo per on vaig aparcar cotxe per la triatló de Sant Feliu i ara si se que el mar i la meta és a tocar..apreto dents i no deixo de córrer fins el final i sentir a la Lai, mòvil en mà cridant; ja estas feoooooo!!

Arribo sense poder donar un pas i amb la sensació que si no és pel calçat, lo peto!!tot i així MMP i és la primera de l'any 1h 35min (oficial 1h 36)!



A preparar Montornès!

Ah..el 59 de 398 corredors...ho havia de dir!jejeje











dijous, 13 de febrer del 2014

A consolidar el trabajo hecho para el #retohalfchallenge2014 y para una buena causa

Hará ya casi año y medio que me inicié en esto del triatlón y poco a poco he ido sumando carga en los entrenamientos y exigiendome un poco más , sin prisa y con las pausas que el cuerpo me ha pedido
(lesiones , molestias , trabajo ..) nadie había dicho que ser triatleta iba a ser tan difícil .

Este año además con un cambio de club en los hombros (MTC Maresme Triatló Club) y viendo que el cuerpo va respondiendo en las diferentes disciplinas, aunque qué difícil es nadar BIEN y qué fácil pensar que sabes nadar y darte cuenta que no tienes ni idea..

En definitiva asimilar cambios con 35 años y aprender 3 disciplinas no es sencillo pero es MOTIVADOR.

Ahora inicio por primera vez en muuucho tiempo una planificación de carreras para llegar si todo va bien al reto más grande y que por primera vez hago público ... intentar hacer la Half Challenge de Calella el próximo mes de mayo.

Puestos a sufrir / disfrutar..no quiero hacerlo porque si .. y voy a intentar recaudar fondos para una enfermedad minoritaria como es la Ataxia de Friedich , la sufre mi cuñado Isaac Amela y justo ahora recaudan fondos para iniciar una esperanzadora investigación en el hospital Trias i Pujol de Badalona que podría, en unos años, mejorar la calidad de vida de esta enfermedad neurodegenerativa .

Pero esto es un blog de ​​triatlón así  que si deseas saber más ... y ayudar

Os dejo aquí la info

Quién es Isaac ? y qué quiero hacer para ayudarle #retohalfchallenge2014 ?


            
                                          Isaac!                                                           Un servidor           


Que es la ataxia ?

Aquí podreis saber los tipos y lo que conlleva esta enfermedad neurodegenerativa sin curación 


Quereis aportar una ayuda, por pequeña que sea?

Puedes participar con tan solo 1 € en esta página de micromecenage y de recogida de donativos para el proyecto de investigación que podria paliar algunos de los síntomas.



Así que colabora!

comparte esto en las redes sociales y así contribuir a que se investigue más y mejor y que Isaac y miles de afectados puedan ver mejorada su calidad de vida.

Espero pronot presentaros mi grano de arena a esta causa con mi pagina de recogida de dinero para el 

#retohalfchallenge2014




                                      

dimecres, 18 de desembre del 2013

Canvi d'aires

En aquest blog m'havia proposat compartir les meves vivències a les triatlons bàsicament i potser algunes curses que per mi siguin importants, però crec que havia de dir en unes breus paraules que m'he embarcat en un nou club..un grup de bona gent (reduit de moment) però amb ganes, il·lusió i esportivament uns màquines que espero em facin millorar..

Un canvi no vol dir trencar amb el passat ni deixar res enrera sinó que tracto de fer un pas endavant.
En definitiva un canvi d'aires inesperat però meditat alhora..coses de la vida!

Aquesta temporada espero colmar moltes de les expectatives que volia en això del triatló en aquest nou club..




dimecres, 16 d’octubre del 2013

Swim Bike Run,estem bojos?una mica si...: Triatló sprint de vilanova

Swim Bike Run,estem bojos?una mica si...: Triatló sprint de vilanova: Darrera prova de la temporada a Vilanova però amb molta il·lusió ja que hi arribava després d'entrenar amb constància i sense cap molèst...

Triatló sprint de vilanova

Darrera prova de la temporada a Vilanova però amb molta il·lusió ja que hi arribava després d'entrenar amb constància i sense cap molèstia o lesió..i això al cap i a la fi es nota..
Un any després d'iniciar l'aventura del triatló amb la família (secta jejej)VO2 puc dir que n'estic més que satisfet i que qualsevol esforç i sacrifici al final es veu recompensat.
Un any d'aclimatació amb lesions inicials que no em van deixar agafar ritme però que en els darrers mesos, la perseverància han fet que veiés una millora, encara que petita respecte els meus inicis.
Tot i així, tinc marge, i això..MOTIVA!
Aquí va la meva crònica;

Ben d'hora la matí l'albert es presenta amb el seu tanque on carreguem les bicis i cap a Vilanova..són les 6.40AM..estem bojos o que??

Arribem cap les 8 del matí, descarreguem i a pels dorsals..aquí me n'adono que m'he deixat el xip..cagun la puta...al final m'hauré de fer un exel per no deixar-me res.

els dorsals són els de la federació així que no ens calen..bartuls i cap a boxes on trobem la visita del Ricard, el mister ens acompanyarà i de pas em controlarà els parcials!!si és que tinc una llet...

Ens posem neoprè i a nedar!el mar està força bé..tranquil i tot i haver gent es pot nedar força bé tret de les osties dels primers metres.

Arribo a la primera boia i el ritme és bo,he après a no angoixar-me com en la darrera prova de badalona on l'ansietat em va fer perdre ritme de respiració i a punt vaig estar d'abandonar.

La segona boia ja vaig més tranquil i penso que ja veig l'arribada..em trobo bé i decideixo que a partir de la 2a boia apretaré fins el final. Arribo a la platja i em trobo força bé!

Em trec neoprè, agafo tot el necesari i surto, agafo la bici i un soroll a la roda del davant només pujar-me a la bici em fa pensar que he punxat!em paro i comprovo..i no veig res extrany, total que decideixo tirar i ja es veurà!

  


 La primera volta vaig una mica  al'expectativa i la 2a miro d'apretar i em poso en un grup de 2 a roda ja que van a un ritme més alta que el meu!els aguanto força estona però la roda fa soroll..i tinc la sensació que em frena..arribo a boxes ja i aquesta transició ja és més ràpida (a la primera només m'han faltat els xipirons)

                 

Vambes i surto com una fletxa!!però a la primera recta veig que no aguantaré ritme i baixo una mica..un cop donem la volta a la primera d eles voltes decideixo apretar ja que m'he recuperat i intentaré anar més ràpid, el cos i cames responen i tinc la sensació d'anar ràpid!

Finalment arribo esprintant i amb moolt bones sensacions!

Moolt content!!

Temps:

Swim  13min 55
Bike     1a volta 22min 2a volta 18min
Run      21min

Agraïments de final season; família VO2, Ricard i Santi, CARRIL 1 molt especialment a la motivació que et donen quan no tens ganes d'entrenar i pq hem fet una molt bona pinya, ARNAU incansable parella de triatló i d'entrenaments, MARE i GERMANA per sempre posar-me punt de cordura dient-me que estic boig i que vigili (jeje), COLLA per sempre interessar-se per mi i les curses, i la darrera però pedra angular que aguanta els entrenos plogui nevi faci calor o fred..la meva SUELEN,

GRÀCIES LAI per estar sempre allà i entendre que l'esport per mi és com respirar..