Iniciava cap de setmana amb l'aniversari de la meva mare..ja era pressagi que el cap de setmana havia d'anar bé..dinar sense excessos i camí cap a Calella amb les bosses fetes i tot el material a punt.
Dissabte 17 de maig
15.45h arribada a l'hotel Bernat II on m'han tracta d'allò més bé i han permès que descansés com un autèntic èlit..
16.15h trobada amb en Miki, fisio i ja amic i company de fatigues en això del món del triatló..bicis, bosses i cap a boxes a deixar tot preparat per diumenge.
Miradeta de rigor de l'espatlla que em fa la guitza des de divendres per part de Miki i com sempre..trobant la solució a l'espatlla..Crack!
17.00h trobada amb els companys de club i amics a l'entrada de boxes, comentada de la jugada i cap a veure el Barça (no coments).
21.00h sopar de tupper a l'habitació de l'hotel..cansat i desitjant que arribi diumenge matí.
21.45h a dormir que l'endemà a lles 5:20 m'he de llevar i m'espera el que espero sigui gran dia.
Diumenge 18 de maig #dia70.3
5.20h sona el despertador..amb una cançó motivadora!si senyor! esmorzar i preparació de bidons per deixar-los a la bici. tot sota control.
Aquesta cursa va per ells!no nedaré, niré en bici ni correré sol!
6:00h Miki i Ferran m'esperen a la porta de l'hotel..sempre arribo l'últim...sempre!
Passejadeta fins a boxes i a posar-nos neoprè que sortim a les 7:15h!! ja no queda res i curiosament els nervis comencen a desapareixer. Amb el neopré em llenço a l'aigua per veure que tal i bé...el mar està bé, l'espatlla tb i les sensacions són bones..Yeees!
7:10h la sorpresa!!tot i no esperar-lo apareix allà de la "nada"!! en Pipa s'ha llevat més aviat que mai per estar amb mi i recolzar-me..no ho oblidaré mai!que enganyat em tenies tot el finde..jejje
Amb el subidón i l'emoció em dirigeixo ja a la línea de sortida i amb la sensació, ara si dels deures fets..veurem com va.
7:15h A l'aigua!!!
SWIM
Molt bones sensacions al mar..agafo un ritme i em faig un espai on em sento còmode i vaig fent.
em protegeixo de les típiques osties amb cops de peus i de quan en quan fent.me fort en la posició, com si fos bàsket vaja..
Arribo en poc més de 35 min, millor del que m'esperava i a sobre només sortir allà veig a la Lai i el Pipa..com s'han fotut allà?? és una zona restringida..no tinc temps per pensar-hi que toquen 90km de bici!!
Neoprè fora, casc i sabatilles i som-hi!!el circuit el conec i tot i ser dur el puc fer..la incognita és saber en quan i després espera una mitja marató.
BIKE
Durant la bici em sento força bé fins quasi el final..A la baixada de Sant cebrià començo a notar rampes molt fortes que no em permeten apretar..i de sobte una baixada important d'energia on em plantejo com a meta la zona de boxes per fer la 2a transició..Arribo força tocat, les rampes han anat a més i tinc una sensació de falta d'energia brutal..lo bo és que les rampes han disminuit..em començo a trobar a la family pel passeig però veig que no vaig bé..però es tracta duna sensació nova i no se ben bé com solucionar-ho.
Paro a les zones habilitades per WC al passeig però no milloro..em paro als avituallaments i bec força i decideixo pendre gels..veig que l'acció i millora tot i trigar una volta de 10km agònica és força ràpida.
Els ànims de la meva cosina, Paco, Lai, me germana, la meva mare, companys de club, aleix, Albert..Isaac..fan que no tiri la tovallola però camino força tros i fins i tot penso en la retirada, però no pot ser!!he d'acabar!
De sobte em dobla Ferran que està a la seva darrera volta i em fot una bronca que serveix per reaccionar..en Rai tb m'ajuda en un moment on tocava fons..a partir d'aquí ja arribo de nou al passeig, pas per meta però queda una volta!! Em venen ganes de plorar però no puc deixar que em vegin així!Apreto dents i segueixo bebent i prenent 1 gel en cada avituallament et voilà!!de sobte començo a reaccionar i no necessito caminar!
Començo a avançar a gent que va molt més tocada que jo i això em motivaa seguir!
Tan sols em queda una volta i ara si que puc córrer..a un ritme de pena però ja és ek que em queda per donar!
El Pipa m'agafa i em diu que segueixi, que no pari i que aquest ritme suau és el bo..i fins els darrers km és la veu que sento al meu cap!
La Lai m'anima però se que està nerviosa pq no m'ha vist bé..i que dir-vos de me mare..que la pobre un dia que ve i em veu en el "lodo"..tiro de cor uns km i els darrers 7km els torno a gaudir!!
els darrers 3km em trobo a Isaac (cunyat i motiu que m'apuntés a aquesta aventura), i li crido; ARA SI!!! ARA SI!!!!i li xoco la ma amb una força que quasi li destrosso braç!
Ara els 2 km són de satisfacció; la meva cosina fa uns metres corrent amb mi!! Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!
I als darres 500m la meva mare i germana són allà...bufff això s'ha de viure per sentir-ho!!i la Lai?i el Pipa???
Arribo als darres metres i no els veig fins que estic a sota l'arc quasi!!petó als canells en record del meu pare i el meu tiet i puny enlaire!!
Ho he aconseguit!Primera 70.3 sense haver fet cap olímpic però moooolt ben entrenat.
Satisfacció,medalla i llagrimes i abraçades amb Pipa i Lai! Espectacular moment que mai oblidaré.
Ara toca pensar en la propera?
Gràcies a tots els que m'heu donat suport en aquest dia i als que heu col·laborat a recaptar quasi 2000€ per l'ataxia.
Lai, sense tu i la teva paciència res d'això hagués estat possible.
Pipa, el meu segon germà quaasi..
Mama i Cristina pq sense buscar-ho..m'heu fet sentir el tio més orgullós i he vist lo orgullós que estaveu de mi..
Mari carmen, Josep,Nuria i Isaac, per convertir una curva de la cursa malèfica en la desitjada cada cop que hi passava.
Mandi i Paco per córrer mab tacons una Ironman!jajaj gràcies per venir i estar al meu costat..
Lai..ja tho he dit tot..aquesta foto ho descriu! (gràcies per la foto Pipa)
MTC per empénye'm quan més ho necessitava
Finalment el temps va ser el de menys i ja puc dir que sóc finisher en una 70.3 Ironman (Aleix..que dir-te..trigaraàs minim una ny a poder-ho dir..mentrestant a aguantar!jejejej ;)
.jpg)
.jpg)
